dimecres, 19 de setembre del 2012

Vull

Vull sentir la vida,
el batec  del meu cor,
com un tornar a néixer.
Vull estimar i que m’estimin,
Silencis compartits
i xerrades al capvespre

Vull que em deixin ser
i deixar ser.
Vull mirades que parlen,
mirades que riuen,
mirades netes.

Vull la lluna en un cove
i el soroll de la pluja.
Vull l’aroma de terra molla
i del cafè ben fet.

Vull abraçades que t’envolten,
petons que t’acaronen
i silencis que et parlen.

Vull que em mirin quan els parlo
i que em parlin quan els miro.
Vull la nena que vaig ser
i la nena que soc ara.

Vull un país que em parli en català
que escolti la meva veu
i que sàpiga qui soc.
Vull un país que no s’arronsi
que no trepitgi.

Vull el meu país,
un cor que batega
i que parla català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada