El Marc es el meu nebot i ja fa un temps que m’he adonat que s’ha fet gran. Segurament, encara no sap ben be qui es però ha començat a caminar pel difícil i complicat mon adult. No es un nen, ets molt jove, però el seu cap treballa i treballa sense parar. Es fa preguntes que, a vegades, encara no tenen resposta però que li fan saber que no hi ha res fàcil. Es una bona persona i et guanya amb molta facilitat perquè es un llibre obert tot i que, algunes vegades, et pot treure de polleguera al entestar-se a fer allò que vol sense entrar en raons, cosa que en fet tots alguna vegada i encara seguim fent tot i tenir una certa edat. Una de les coses que m’agraden d’ell es la capacitat que te de fer projectes, d’imaginar-se un futur o un present i de creure-hi. Es podria dir que es un somniador, un dels trets que el fan tant especial, i alhora, una mica vulnerable. Es guanya a la gent amb un sol gest. Te una simpatia i un sentit del humor que, com diu la seva avia, es podria guanyar ben be la vida fent de pallasso. Encara ha d’aprendre moltes coses i segur que ensopegarà, tindrà amors i desamors, alegries i penes i un munt d’entrebancs que haurà de superar amb el seu enginy. Se’n sortirà de totes però el camí es llarg i, algunes vegades, serà difícil. Tindrem discussions i el seu cap seguirà girant i girant i somniant i somniant i tant de bo que no pari mai. Ja des de ben petit, no li agradaven les discussions i estic totalment convençuda que seria un gran mediador en qualsevol conflicte. Crec, també, i això potser degut encara a la seva joventut, que no s’estima prou i no te encara idea del gran potencial que es ell mateix, però ho sabrà. Nosaltres no podem fer més que ser al seu costat, deixar que prengui les seves pròpies decisions, mentre deixem la xarxa estesa i preparada , per si cau, ajudar-lo a posar-se dret de nou. M’agrada molt la persona en la que s’ha convertit. Sap escoltar, raonar i treure les seves pròpies conclusions. M’agraden les seves idees, tot el que surt d’aquell cap te una mena d’espiritualitat molt positiva i una senzillesa buida completament de materialisme. Voldria que fos més conscient del seu potencial i potser, d’alguna manera hem estat nosaltres, el seu propi entorn, qui no ha sabut encoratjar-lo. Mica en mica trobarà el seu propi camí, un camí que, en certa manera ja comença a dibuixar-se en el seus fets i en els seus pensaments. Tindrà un munt de dubtes i el seu cervell serà com un remolí que donarà voltes i més voltes però, li donarà opcions i triarà, unes vegades amb més encert que d’altres, però el farà créixer.
Estimo als meus nebots i mai deixaré de dir-los el que penso, encara que algunes vegades, potser, no els agradi. Quan penso amb ells, em neix, sempre, un sentiment molt profund que m’esgarrifa i al mateix temps, m’omple. Es un amor sense condicions, immens i profundament tendre. Estimar-los em fa créixer i ser millor persona. Son un regal preciós i tot un mon per descobrir.
