Vagis on vagis sempre hi ha soroll de fons. Unes vegades música, d’altres publicitat, insuportable, a tot volum i, moltes vegades, el runrun de la gent que sense adonar-se’n parlen, quasi be, cridant. No m’interessen les converses alienes ni tinc cap interès en que els demes escoltin les meves. Em declaro defensora del xiuxiueig. Res hi ha més suggerent que les converses a cau d’orella i la complicitat que neix entre les persones. Em sorprèn que la gent no tingui ni una mica de pudor en que els demés escoltem els seus sentiments, les seves emocions o qualsevol bajanada. També es cert que hi ha gent que s’ho passa d’allò més be escoltant les converses alienes. Jo en conec, que poden estar parlant amb tu mentre paren l’orella a la taula del costat. Potser es una mena de teràpia per oblidar els seus propis problemes , una manera de fugir de la seva realitat o tafaneria sense més històries. M’agrada la música, però es necessari escoltar-la arreu ?. Si, es veritat, no tot es pot dir soroll però, a vegades, tinc la sensació que hi por al silenci. A mi no m’agrada el soroll, més aviat m’atabala i fa que no pari atenció a res del que m’envolta. Em tanco dins de mi mateixa, prefereixo sentir els meus propis pensaments i fugir el més ràpidament possible. De cop i volta soc incapaç de seguir una conversa coherent perquè la remor de les veus que m’envolten m’impedeixen concentrar la meva atenció.. Estem perdent el respecte per els demes i sobretot, estem perdent l’agradable so del silenci. Es un gran moment i hauríem de buscar el temps per gaudir-ne, per desconnectar durant una estona. Apagar el Mobil no em sembla gaire complicat, però els teatres i els cinemes son plens d’interrupcions degudes a trucades inoportunes o, seria millor dir que son el resultat d’una manca de respecte absolutament inacceptable. Connectem-nos al silenci i gaudim dels nostres pensaments o de l’absència d’ells; gaudim de la nostre respiració , del nostre jo més íntim. El silenci ens connecta amb nosaltres i amb tot allò que ens envolta. Fem dels silencis una manera de viure diferent,de sentir diferent i, sobretot, fem del silenci un be a compartir. Estimo les paraules i, entre silencis, el seu significat es immens.
