La vida es així, ara una de freda, ara una de calenta i, de tant en tant et dona una coça d’aquelles que et deixa estabornit durant hores, dies, mesos. Aquesta sacsejada t’obre els ulls davant la fragilitat de tot el que ens rodeja. Tot es pot trencar en un instant i, de cop i volta, ets dins un altre vida. Els mobles s’han bellugat, el sol ja no t’escalfa, els colors del dia s’enfosqueixen i el tempo que marca el pas de les hores vaga desorientat seguint el traç de ves a saber què. Busques entre els records aquella altre vida i t’hi perds durant uns instants, unes hores però, la vida d’ara t’empeny endavant i l’has de fer teva tant si vols com si no vols. Tot tornar`al seu lloc, el sol acaronarà el teu rostre , el dia et portarà nous colors i el tempo de les hores trobarà el seu ritme però, abans que això arribi, hauràs de fer trossets la teva ànima , llàgrima rere llàgrima, fins que el dia a dia se’ls empassi, ara un, ara un altre fins tornar a refer-la, i una vegada cicatritzades les ferides, tornar a caminar.
Retoñaran aladas de savia sin otoño
Reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida
Porque soy como el árbol talado que retoño:
Aún tengo la vida.
Miguel Hernández
