Nit d'emocions

Acabo de viure un moment intens i emotiu. L'abraçada d'una filla a la seva mare que li ha preparat una festa sorpresa d'aniversari. Aquesta abraçada ha copsat en un sol moment tantes emocions que els que ho hem viscut ens hem sentit espectadors privilegiats. Ha estat un gran moment d'amor i d'agraiment i estic segura que la mare, la Montse,mai oblidarà aquest moment precios. Tornava a casa després de viure aquest gran esdeveniment, amb un somriure als llavis i contenta per la felicitat que he vist en les seves cares. Tot havia sortit be, millor, fins i tot, del que es podia esperar. Era una nit emotiva i, al arrivar a casa, miro el correo i veig la noticia que havia de trencar l'encanteri de la nit màgica. El Txema ens ha deixat d'una manera sobtada, sense poder dir-li adeu. Hi vaig parlar fa uns mesos i haviem quedat per veuren's un dia. Aquelles frases que diem i que després mai arriva el moment de la trobada. Ara penso amb ell i en tots els que formavem part de la mateix grupet que anàvem a dinar plegats quan treballavem. Ara nomes hi quedo jo, tots els altres han marxat. La Conxita, primer, el Manel fa uns mesos i ara, el Txema. Les emocions tenen aquesta particularitar, unes et dibuixen un somriure i d'altres. un sol instant després, t'anegan el ulls de llàgrimes i la ment de records de temps passats. El Txema i jo haviem viscuts moments molt especials. Ell sempre hi era. estava disposat, pels motius que fossin, a prendre un copeta i a fer la xerradeta. Una ment imaginativa i una personalitat diferent. Un bon amic que, encara que el temps i la distància ens havien separat, sempre he recordat i recordaré. Fins aviat Txema i quan ens tornem a veure ens prendrem una copeta i xerrarem amb la Conxita, el Manel i el Carlos. Fins sempre amics meus. Aqui, cada dia ens quedem més sols.