No parlaré de tu
però seguiràs present,
com sempre,
en el meu mon petit.
No parlaré de tu
però en el meus silencis
i els meus pensaments
no deixaré mai de parlar-te.
No parlaré de tu
però tindré present
tots els instants viscuts,
totes les carícies
i tots el petons.
No parlaré de tu
però recordaré la teva tendresa,
el teu somriure
i els teus ulls petits.
No parlaré de tu
però el buit de la teva absència
planejarà entre els meus dies
i totes les meves nits.
No parlaré de tu
però ploraré llàgrimes
plenes d’impotència,
de dolor…
No parlaré de tu
però seràs la meva constant
un amor amagat
un telèfon callat.
No parlaré de tu
però enyoraré les teves passes,
la teva olor
i tota la teva energia.
No parlaré de tu
però enyoraré la teva presencia,
els teus eterns monòlegs
i el teu moviment inquiet.
Quiet, callat… adormit…
sense fer cap soroll
m’has deixat sense tu.
