L'home que volia ser feliç

Se’n va anar sense saber qui era. Va viure perdut tota la seva vida i va endinsar-se dins un mon totalment controlable. Mai li van ensenyar com expressar el què sentia ni com poder trobar la clau de la felicitat. De petit era un nen fràgil i ple de complexes, sempre lluny de casa i empresonat entre parets de gel difícils de trencar. Era un nen perdut en la indiferència  del qui l’envoltava i es va afartar tant d’indiferència que va arribar a ser la persona mes indiferent de tot el mon. Volia ser algú i no sabia com fer-ho. Desitjava la vida dels altres i, al mateix temps, sense voler-ho la  depreciava. Va créixer envoltat de silencis i de mentires i sense quasi be adonar-se’n es va fer gran. Era un home i, al mateix temps, era aquell nen petit que no havia sabut créixer. Tenia dins seu un desig incontrolable de ser feliç però no sabia com deixar-lo anar. De tant en tant , tenia moments de lucidesa que il·luminaven i espurnejaven aquells ulls petits que no deixaven mai de mirar al seu voltant. Ho veia tot però quasi be mai va saber copsar allò que realment pagava la pena i el seu cervell era incapaç de filtrar l’ informació que rebia. Es va casar i tenir fills i la seva relació va ser com sempre li havien ensenyat, parets de gel i recriminacions constants. Tampoc van saber mai qui era, ni ell se’n va adonar de que allò era una família. La seva vida tenia que ser controlable i moltes coses se li esmicolaven entre els seus dits. Tornava a sentir-se perdut i no entenia res. Gaudia de poques coses i per això no parava mai quiet. Amunt i avall constantment potser buscant alguna cosa que no sabia que buscava. Va construir la seva vida acumulant objectes, propietats i molta soledat. Una soledat que defugia perquè l’ofegava i l’ofegava perquè no es coneixia. Estimes ? li van preguntar un dia i ell va fer un gest i va dir que no ho sabia. Com  pots saber si estimes ? va preguntar ell. Se’n va anar sense saber qui era, sense saber si estimava o  l’estimaven. Va viure perdut tota la seva vida. Potser tant sols ho hauria d’haver preguntat i qui sap... potser jo me’n hauria enamorat.